O Clúster de Sociolingüística ha presentat les dades del VII Mesurament de l’Ús de les Llengües al Carrer, que serveix per comprovar el grau d’utilització del basc a la via pública. Al conjunt del País Basc, l’ús del basc al carrer ha davallat del 13,2% el 2011 al 12,6% el 2016. El report parla de “llums i ombres”: a Àlaba, Navarra (Baixa i Alta) i Zuberoa creix l’ús del basc al carrer però a Guipúscoa, Biscaia i Lapurdi disminueix. El grup d’edat que més usa l’idioma al carrer són els infants seguit del jovent, i el que menys, la gent gran. En tots els territoris i totes les edats, les dones usen el basc més que no ho fan pas els homes.
Absolen Leyla Zana de tres acusacions de terrorisme. La diputada kurda, de l’HDP, estava processada per presumpta pertinença a organització armada i enaltiment del crim. Però el 5è Tribunal Suprem Criminal d’Amed (Diyarbakir en turc, la capital del Kurdistan del Nord) considera que les seves activitats no havien estat “continuades” i que no hi havia “proves directes” de la seva culpabilitat. Zana (1961) ha estat una activista pels drets del poble kurd i de les dones des de la seva joventut. El 1991 va esdevenir la primera dona kurda diputada a Turquia. Va ser a presó entre 1994 i 2004, condemnada pel seu activisme. Mentrestant, continuen a presó 11 diputats del partit majoritàriament kurd. Entre ells, el colíder de la formació, Selahattin Demirtas, a qui el president turc Recep Tayyip Erdogan acaba de qualificar públicament de “terrorista” tot i que el líder kurd no ha estat condemnat per aquest motiu.
Demanen a Espanya que atorgui asil polític a dos amazics mozabites. Es tracta de Khodir Sekkouti i Salah Abbouna. Segons l’agència Siwel —propera al moviment autodeterminista cabilenc— són dos membres del Moviment per l’Autonomia del Mzab (MAM), fugits d’Algèria el 2015 i ara refugiats a Melilla. Els dos activistes han estat arrestats per la policia espanyola i podrien ser extradits a Algèria, país que assegura que es tracta de dos presumptes terroristes. L’Anavad —govern cabilenc autoproclamat a l’exili— demana a Madrid que els atorgui l’estatus de refugiats polítics. L’Assemblea Mundial Amaziga —a la qual Sekkouti està vinculat— també en reclama l’alliberament immediat.