Hoje sexta feira apagão de 22 a 22h30

Acho que Vicent Partal esclarece muito bem as razões
Protesteu, apagueu la llum, i no tan sols pel preu

Avui els partits de l’anomenat Pacte de la Llotja de Mar –ERC, JxCat, CUP, Més per Mallorca, Més per Menorca, EH Bildu i BNG– i més organitzacions –com ara Compromís, la Intersindical-CSC, Unió de Pagesos, el SEPC, la FNEC l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, els Escoltes i l’Associació de Municipis per la Independència– han convocat una apagada de llums multitudinària i un repic d’atuells entre les 22.00 i les 22.30. L’objectiu és protestar contra l’augment recurrent i desmesurat del preu de la llum durant aquests darrers mesos.

La protesta té sentit per ella sola, és clar. En un any, el preu de la llum s’ha multiplicat per sis i, mentrestant, els beneficis de les companyies elèctriques han continuat pujant. No caldrien més arguments per a participar en la protesta. Però n’hi ha més.

N’hi ha més perquè, dins el peculiar sistema de capitalisme espanyol, aquestes empreses tenen un paper fonamental a l’hora de sostenir de maneres diferents, i totes importants, el règim.

N’hi ha una de molt coneguda, escandalosa, que són les portes giratòries. El fitxatge per Iberdrola, fa pocs dies, del socialista Antonio Miguel Carmona és l’escàndol final, ara com ara. Però la llista de col·locats és simplement inabastable. Tres ex-presidents espanyols –José María Aznar, Felipe González i Leopoldo Calvo-Sotelo– han estat replegats per les elèctriques una volta han abandonat el càrrec públic. Amb sous francament bons: Aznar cobrava 200.000 euros com a assessor d’ENDESA, per exemple. I la llista de ministres espanyols enganxats al pastís n’inclou una quantitat sorprenent, tant del PP com de PSOE: Ángel Acebes, Luís de Guindos, Miguel Boyer, José Montilla, José Blanco, Isabel Tocino, Elena Salgado…

Però no és això i prou. Les elèctriques, i més empreses de sectors semblants també fortament vinculats a la regulació política, vehiculen molts diners en patrocinis i publicitat, diners que no són innocents en absolut. Per una banda, perquè serveixen per a finançar operacions poc transparents –hi ha l’exemple dels quatre milions d’euros de la publicitat d’ENDESA que van anar a parar, legalment però d’una manera estranya, a Rodrigo Rato. I per una altra, perquè premien les capçaleres afins al règim regant-les amb diners.

Episodis com la famosa compra per ENDESA de les portades de molts diaris el dia que començava la COP25 són tan sols la punta de l’iceberg. Aquell dia, l’empresa que més contamina de l’estat espanyol va pagar la portada a un grup de diaris en paper i digitals a un preu exorbitant, per aconseguir que la publicitat fos maquetada en el mateix estil de les notícies, colant-hi tot de mentides. I tant significatiu era quins diaris es prestaven a la maniobra com quins eren deixats de banda. Van comprar, per exemple, els principals diaris “de províncies”, però els oblits eren significatius: no hi havia el Punt Avui, per posar un cas. Evidentment, per independentista.

El patrocini d’esdeveniments, pagant les festes sempre d’organitzacions i grupets d’amics del mateix tarannà, és una altra via d’intervenció en la vida pública, d’alteració del seu ritme normal. Pagant o deixant de pagar, que la pressió l’exerceixen en totes dues línies. Quan la candidatura d’Eines de País va guanyar les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona, una de les primeres reaccions va ser la de Naturgy, que de seguida va retirar el suport a la institució mitjançant les anomenades “cadires de plata”, un suport pel qual abans pagava 75.000 euros anuals a la Cambra, quan no els semblava independentista.

Per a entendre com funciona tot això us heu d’imaginar un gran embut. Fora de l’embut hi ha tots els nostres diners, els imposts. La funció de l’estat és de regular el mercat de tal manera que les empreses extractives del règim guanyen autèntiques fortunes amb decisions del BOE i canalitzar així, dins l’embut, tants milions d’euros com siga possible. L’estat actua al servei de les empreses. I ho fa, evidentment, a còpia d’esprémer els ciutadans al màxim. Per què? Perquè una volta els diners són dins l’embut, les empreses teòricament privades –però, de fet, completament dependents de les decisions polítiques del PPSOE– actuen com a repartidores de l’estat bis, d’aquell espai opac on la democràcia no pinta res. I fan allò que convinga. Quan cal, i cal molt sovint, pagant sous a polítics aparcats. Quan cal, i cal cada dia, inflant els ingressos dels mitjans addictes al règim perquè reproduesquen la propaganda que convé. Quan cal, patrocinant grups i grupuscles d’ordre o dificultant les coses si aquests grups cauen en mans de qui no toca.

No és tan sols el preu, doncs. Hi ha moltes raons per a protestar avui.

PS1. Parlant d’energia, us recomane molt aquesta entrevista que hem publicat amb Pep Puig: “Si volem rebentar el mercat dels oligopolis, la millor manera és posar-se fotovoltaiques”. Val a dir que, després d’una entrevista també a Puig que titulàvem “La República haurà d’expropiar ENDESA, n’hem pagat la xarxa amb escreix”, ENDESA es va queixar i finalment va deixar d’anunciar-se a VilaWeb.

1 Like