O Parlamento catalã aprova uma resolução, onde se reconhece o direito de autodeterminação da nação na sua integra: Principado, Valência, Baleares, Catalunya nord, e Franja de Ponent (Aragão).
Por sua parte o projeto de constituição da Catalunha independente que se está elaborando, reconhece a qualquer catalão de qualquer território, o direito a possuir a nacionalidade da Catalunha estado.
a. El Parlament de Catalunya manifesta que el conjunt de territoris dels Països Catalans tenen dret a l’autodeterminació. Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Pitiüses, la Catalunya del Nord i les comarques catalanoparlants de la Franja de Ponent tenen el dret a decidir el seu estatus polític.
b. En el procés de guanyar la seva independència, Catalunya mantindrà una relació prioritària amb els territoris dels Països Catalans amb els quals comparteix llengua, cultura i altres vincles forjats al llarg de la història.
c. El Parlament expressa el seu suport als moviments que a les Illes i al País Valencià, reclamen el dret a decidir el seu estatus polític.
d. A la Franja de Ponent, cal vetllar pel vincle que els seus ciutadans mantenen amb Catalunya que, més enllà de la llengua, també es manifesta en qüestions relatives al patrimoni històric i l’accés a la sanitat i l’educació públiques.
e. Expressar el suport als moviments que defensen la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya Nord, i en concret a la reivindicació que el nom ‘país català’ aparegui en la designació de la nova regió administrativa de la República francesa.
f. L’Aran, com a realitat nacional diferenciada, té dret a l’autodeterminació.
g. El Govern de Catalunya ha de vetllar per la llengua de forma conjunta amb la resta de governs i institucions de les terres de parla catalana. Amb tal objectiu, establirà polítiques que a través de la cooperació estrenyin els llaços i afavoreixin els intercanvis, amb especial atenció als mitjans de comunicació.»